XXVII

Weary with toil I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind when body's work's expired;
For then my thoughts, from far where I abide,
Intend a zealous pilgrimage to thee,
And keep my dropping eyelids open wide,
Looking on darkness which the blind do see:
Save that my soul's imaginary sight
Presents thy shadow to my sightless view,
Which like a jewel hung in ghastly night
Makes black night beauteous and her old face new.
Lo, thus by day my limbs, by night my mind,
For thee, and for myself, no quiet find.

Versió catalana de Gerard Vergés:






Cansat, m'apresso a anar-me'n al meu llit,
dels membres fatigats buscant repòs;
però aviat sóc presa del neguit
i la ment tresca, mentre jau el cos.
Llavors la meva pensa el camí enfila
i marxa cap a tu amb desassossec
i, malgrat tenir oberta la pupil·la
només veig la foscor que veu un cec.
Però, des de la fosca, l'esperit
als ulls crea la imatge de l'amant,
com una joia en la sinistra nit
difon llum i embelleix un lleig semblant.
De dia el cos, de nit el pensament,
per tu i per mi no paren ni un moment.

William Shakespeare
Font: Vergés, Gerard (1994) Tots els sonets de Shakespeare. Barcelona: Columna, pàg. 29