Són els detalls petits,
el que fa t'estimi.
Un consell per al bus,
un poema, un endoll.
És amb gestos furtius,
que tu fas que m'encisi:
un somriure als teus llavis,
i ja m'has robat el cor.
Et pressento tan lliure
rere cada alenada!
Et percebo tan plena
rere cada petó!
Que voldria entregar-te'm
amb sens fi d'abraçades,
i besant-te dissoldre'm
fins amarar el teu cos.
Camp de Tarragona, 16 de juny del 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada