Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no coneix cap mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor :
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada
Joan Salvat-Papasseit (1923) El poema de la rosa als llavis. Edició a cura de Joaquim Molas (1978) Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes. Barcelona: Ariel, pàg. 110.
El petó, d'Edvard Klimt
que el goig d'amar no coneix cap mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor :
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada
Joan Salvat-Papasseit (1923) El poema de la rosa als llavis. Edició a cura de Joaquim Molas (1978) Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes. Barcelona: Ariel, pàg. 110.
El petó, d'Edvard Klimt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada