dimecres, 24 de setembre del 2008

Un parell de cançons de les que fan estremir


Hi ha cançons que fan estremir. A mi em passa amb A Margalida, dedicada a la companya de Puig Antich, que aquí tinc en dos llocs diferents (primer i segon). També em passa amb Le deserteur, en versió francesa de Boris Vian. Llàstima que no la trobo cantada en la traducció catalana (mal escrita) de Joan Isaac, perquè m'agrada molt més que l'original!

dimecres, 6 d’agost del 2008

Una fantàstica cançó per als amors reeixits

Lorenzo Jovanotti té una pila de cançons anodines, mig de rap i mig d'altres estils. Però A te che sei... és una perla i una d'aquelles cançons que a almenys a algun(e)s ens agradaria poder cantar des del fons del cor sense que se'ns esqueixés la veu.

divendres, 4 de juliol del 2008

Unes quantes de dolces

La versió d'El breve espacio en que no estás de Silvio Rodríguez, esqueixada, i la de Víctor Manuel i Pablo Milanés. Te amaré y Sólo de amor de Silvio Rodríguez. I per refer-te, dues de sorpresa: Més que la meva sang i Llença't dels Lax.

diumenge, 29 de juny del 2008

Amb fils d'oblit


Amb fils d'oblit
l'agulla enfila.
Desfà l'estrip que veu,
deixa el que troba.
Encerta pell
morta, teixit,
aire, carn viva:
cus la memòria,
la sargidora cega.

Maria Mercè Marçal (2000) Raó del cos. Barcelona: Ed. 62, Empúries. Pàg. 17
Flor: miosotis (cast: nomeolvides)

dimarts, 24 de juny del 2008

Passat imperfet













He desat al meu cor les nostres no-memòries.
El record de les coses que hauríem pogut fer.
La tarda plujosa al Museu d'història,
El teatre de Joyce al Bewley's Café.

El passeig pels alts cingles amb el vent que ens tirava,
Temple Bar a la nit, sentit música en viu.
Cercar roba interior a Penney's de rebaixes,
Estirar-se en un parc sota aquest sol gasiu.

M'he gravat a foc viu les nostres no-memòries
per si un dia podia recrear-les amb tu.


Ciutat d'en Cliath, 24 de juny del 2008

dimarts, 17 de juny del 2008

Són els detalls petits

Són els detalls petits,
el que fa t'estimi.
Un consell per al bus,
un poema, un endoll.

És amb gestos furtius,
que tu fas que m'encisi:
un somriure als teus llavis,
i ja m'has robat el cor.

Et pressento tan lliure
rere cada alenada!
Et percebo tan plena
rere cada petó!

Que voldria entregar-te'm
amb sens fi d'abraçades,
i besant-te dissoldre'm
fins amarar el teu cos.

Camp de Tarragona, 16 de juny del 2008

dijous, 12 de juny del 2008

XXVII

Weary with toil I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind when body's work's expired;
For then my thoughts, from far where I abide,
Intend a zealous pilgrimage to thee,
And keep my dropping eyelids open wide,
Looking on darkness which the blind do see:
Save that my soul's imaginary sight
Presents thy shadow to my sightless view,
Which like a jewel hung in ghastly night
Makes black night beauteous and her old face new.
Lo, thus by day my limbs, by night my mind,
For thee, and for myself, no quiet find.

Versió catalana de Gerard Vergés:






Cansat, m'apresso a anar-me'n al meu llit,
dels membres fatigats buscant repòs;
però aviat sóc presa del neguit
i la ment tresca, mentre jau el cos.
Llavors la meva pensa el camí enfila
i marxa cap a tu amb desassossec
i, malgrat tenir oberta la pupil·la
només veig la foscor que veu un cec.
Però, des de la fosca, l'esperit
als ulls crea la imatge de l'amant,
com una joia en la sinistra nit
difon llum i embelleix un lleig semblant.
De dia el cos, de nit el pensament,
per tu i per mi no paren ni un moment.

William Shakespeare
Font: Vergés, Gerard (1994) Tots els sonets de Shakespeare. Barcelona: Columna, pàg. 29