Hi ha cançons que fan estremir. A mi em passa amb A Margalida, dedicada a la companya de Puig Antich, que aquí tinc en dos llocs diferents (primer i segon). També em passa amb Le deserteur, en versió francesa de Boris Vian. Llàstima que no la trobo cantada en la traducció catalana (mal escrita) de Joan Isaac, perquè m'agrada molt més que l'original!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada